Vaig a ser probablement incorrecta (i quan no ho sóc, es preguntaran alguns?) politícament però em canse de sentir anuncis cridaners per tot arreu sobre mesures a prendre quan en realitat qui les anuncia té les mans lligades. Ai! Com m’agradaria que de debó es dedicaren tants esforços a resoldre situacions que en les que realment és té capacitat de maniobra.
Posem per exemple el tema de l’IBI, de segur que hem sentit molt al voltant de que ja està bé de que l’Esglèsia Catòlica no pague IBI…
Vaja per davant que sóc de les que opina que la religió forma part de l’àmbit més íntim de les persones i que per tant des de la constitució espanyola que ens declara com Estat aconfesional i proclama la llibertat religiosa entenc que hi hauria que haver acabat amb els acords que vulneren aquests principis, com el Concordat i sobre tot l’Instrument de Ratificació sobre Assumptes econòmics entre l’Estat i l’Esglèsia Catòlica, origen de les prerrogatives tributàries de l’Esglèsia Catòlica, i per aplicació del principi d’igualtat, recollides en les altres normes de relació entre l’Estat i altres confesions religioses (jueva, musulmana)…
En efecte, és en aquest Acord d’asssumptes econòmics (de 1979) on s’estableix l’exempció que en origen quedava reduida als llocs de cult o a aquells vinculats a la vida eclesiàstica. Així estaven exempts d’IBI:
Els temples i capelles destinats al culte i, així mateix, les seves dependències o edificis i locals annexos destinats a l’activitat pastoral.
La residència dels bisbes, dels canonges i dels sacerdots amb cura d’ànimes.
Els locals destinats a oficines de la Cúria diocesana ia oficines parroquials.
Els seminaris destinats a la formació del clergat diocesà i religiós i les universitats eclesiàstiques en la mesura que imparteixin ensenyaments propis de disciplines eclesiàstiques.
Els edificis destinats primordialment a cases o convents de les Ordres, Congregacions religioses i instituts de vida consagrada…
Entenc perfectament que, per evitar inestabilitats, no es plantejara en els primers primers anys de recuperació de la vida democràtica l’eliminació d’aquests privilegis, però des de 1979 fins avui han transcorregut molts anys… En 1988, amb l’aprovació de la Llei 39/1988, d’Hisendes Locals, ja es podria haver intentat aquesta eliminació… però es va deixar passar… Tampoc es va aprofitar els moments de ratificació del Concordat posterior per fer-ho.
La situació al moment actual enlloc de millorar ha empijorat no per raó del Concordat i l’acord d’assumptes econòmics sinó per l’aprovació de la Llei 49/2002 de 23 de desembre, a partir de la qual en la qual estaran exempts de l’Impost sobre Béns Immobles els béns dels quals siguen titulars, totes les entitats sense fins lucratius, (fundacions, associacions declarades d’utilitat pública, ONG, federacions esportives…) excepte els afectes a explotacions econòmiques no exemptes de l’Impost sobre Societats…exempció fiscal que per aplicació de la Llei, també és d’aplicació a a les fundacions i totes les entitats religioses de l’Església Catòlica i altres confessions i comunitats.
En conclusió, si fins 2002 els ajuntament podrien haver gravat amb l’IBI els bens de les Esglèsies que no foren destinats al cult o la vida eclesiàstica, a partir del 2002, ja no ho pogueren fer ja que l’Església Catòlica Espanyola i totes les seves entitats estan exemptes de l’IBI en tots els seus edificis, igual que ho estan la resta de les entitats sense fins lucratius espanyoles siguen religioses o laiques.
I com que es tracta d’una Llei estatal, només per la via de la modificació d’aquesta Llei i la supressió en les Corts Espanyoles d’aquestes prerrogatives res es pot fer des dels Ajuntaments per fer que l’Esglèsia Catòlica o qualsevols altra comunitat religiosa paguen l’IBI pels seus immobles..
Publicitar la voluntat de demanar al legislador estatal que reflexione sobre la conveniència de que es modifique aquesta Llei, i s’elimine l’exempció de l’IBI a les entitats religioses està molt bé, és un punt que molts partits duguem al programa polític des de fa molt de temps en l’ambit d’una política estatal, però en realitat es un anunci buit de contingut efectiu, o com a mi m’agrada anomenar aquestes accions “vendre fum”… i hem de donar-los l’enhorabona! Son uns venedors magnífics! Ja hi ha qui pensa que en gener de 2016 l’Esglèsia pagara l’IBI…!
Malauradament, jo no ho tinc tan clar…
Pura Peris
16/02/2015